DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.

dilluns, 2 de gener del 2017

12. VILA -RODONA I ELS USATGES

Però l’abolició de la llei visigòtica era també per crear-ne una de nova, els anomenats Usatges. Aquells atorgarien més poder, riquesa i drets als nobles en detriment dels que en sortiren escaldats, la pagesia. I així es començaren a redactar unes lleis amb molts articles a favor dels nobles i en contra dels plebeus. El conjunt dels 174 articles es començaren a redactar amb Ramon Berenguer I i es finalitzaren en època de Ramon Berenguer IV. Tot plegat per tal que el comte de Barcelona tornés a reeixir com a cap visible de tota la noblesa catalana en detriment del seu poble. De fet, i arribats al 1058, ja existia una clara hegemonia del comtat de Barcelona per la Catalunya Vella. Posteriorment, i durant tota la segona meitat d’aquell segle, molts nobles signaren sagramentals jurant fidelitat al comte de Barcelona. Tota aquella maniobra va tancar el període de revolta dels nobles catalans en contra el comte de Barcelona. La llei visigòtica que tant havien defensat Borrell i la seva muller Ermessinda, va quedar abolida i cap el 1060 el dret successori de terres i títols quedava totalment en mans de l’hereu universal. Vila - rodona i la seva pagesia restaria per segles lligada als usatges.

2 comentaris:

Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp