DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), es va doctorar en Ciències Geològiques l’any 1995. Li han publicat les novel·les Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra(2005), els assaigs ¿Educar? Educamos Todos (2007), Quién Fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) i és coautor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008). Del 2002 al 2012 fou membre del jurat en el Premi Literari Romà Comamala havent rebut diversos premis com el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999. També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment és professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS).

lunes, 2 de enero de 2017

12. VILA -RODONA I ELS USATGES

Però l’abolició de la llei visigòtica era també per crear-ne una de nova, els anomenats Usatges. Aquells atorgarien més poder, riquesa i drets als nobles en detriment dels que en sortiren escaldats, la pagesia. I així es començaren a redactar unes lleis amb molts articles a favor dels nobles i en contra dels plebeus. El conjunt dels 174 articles es començaren a redactar amb Ramon Berenguer I i es finalitzaren en època de Ramon Berenguer IV. Tot plegat per tal que el comte de Barcelona tornés a reeixir com a cap visible de tota la noblesa catalana en detriment del seu poble. De fet, i arribats al 1058, ja existia una clara hegemonia del comtat de Barcelona per la Catalunya Vella. Posteriorment, i durant tota la segona meitat d’aquell segle, molts nobles signaren sagramentals jurant fidelitat al comte de Barcelona. Tota aquella maniobra va tancar el període de revolta dels nobles catalans en contra el comte de Barcelona. La llei visigòtica que tant havien defensat Borrell i la seva muller Ermessinda, va quedar abolida i cap el 1060 el dret successori de terres i títols quedava totalment en mans de l’hereu universal. Vila - rodona i la seva pagesia restaria per segles lligada als usatges.