DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.

dilluns, 26 de desembre del 2016

11. MOR LA LLEI VISIGÒTICA

Entre els anys 1039 i 1049 va expirar sense descendència Bonfill, el fill primer i hereu de Hug I de Montagut. Això va fer que les propietats heretades com la torre de Ventaiols, el castell de Selmella i la meitat de l’alou de Castriserres del terme de Vila–rodona, passessin al seu germà Humbert, el bisbe de Barcelona. A l’any següent una nova estratègia del comte de Barcelona, ara Ramon Berenguer I, consolidaria aquella regió com a territori de la seu episcopal i comtat de Barcelona. La futura localitat de Vila–rodona en sortiria molt afectada d’aquella situació ja que estava sota el vassallatge de la seu episcopal de Barcelona. Així que durant el 1050, Ramon Berenguer I va pactar amb Berenguer de Narbona l’intent de la conquesta de Tarragona. Berenguer de Narbona li demanava a canvi que aquell territori tingués bisbat propi i independent del de Barcelona. Ramon Berenguer I hi accedí. De fet el comte havia crescut assimilant l’augment del poder feudal i l’afebliment del comtat de Barcelona, pel que va accedir al pacte per poder envair i ocupar Tarragona, cosa que no s’assoliria de manera permanent fins ben entrat el segle següent. Però per a realitzar una campanya amb ple èxit li calia unir novament als nobles catalans i allò tenia un preu que el comte prou coneixia. La penyora que havia d’oferir era una abolició, la de la llei visigòtica. Aquell gest del comte va fer guanyar-se de nou la confiança dels nobles catalans els quals es sotmeteren novament a l’autoritat comtal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp