Entre els
anys 1039 i 1049 va expirar sense descendència Bonfill, el fill primer i hereu
de Hug I de Montagut. Això va fer que les propietats heretades com la torre de
Ventaiols, el castell de Selmella i la meitat de l’alou de Castriserres
del terme de Vila–rodona, passessin al seu germà Humbert, el bisbe de
Barcelona. A l’any següent una nova estratègia del comte de Barcelona, ara
Ramon Berenguer I, consolidaria aquella regió com a territori de la seu
episcopal i comtat de Barcelona. La futura localitat de Vila–rodona en sortiria
molt afectada d’aquella situació ja que estava sota el vassallatge de la seu
episcopal de Barcelona. Així que durant el 1050, Ramon Berenguer I va pactar
amb Berenguer de Narbona l’intent de la conquesta de Tarragona. Berenguer de
Narbona li demanava a canvi que aquell territori tingués bisbat propi i
independent del de Barcelona. Ramon Berenguer I hi accedí. De fet el comte
havia crescut assimilant l’augment del poder feudal i l’afebliment del comtat
de Barcelona, pel que va accedir al pacte per poder envair i ocupar Tarragona,
cosa que no s’assoliria de manera permanent fins ben entrat el segle següent.
Però per a realitzar una campanya amb ple èxit li calia unir novament als
nobles catalans i allò tenia un preu que el comte prou coneixia. La penyora que
havia d’oferir era una abolició, la de la llei visigòtica. Aquell gest del
comte va fer guanyar-se de nou la confiança dels nobles catalans els quals es
sotmeteren novament a l’autoritat comtal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp