DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), es va doctorar en Ciències Geològiques l’any 1995. Li han publicat les novel·les Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra(2005), els assaigs ¿Educar? Educamos Todos (2007), Quién Fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) i és coautor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008). Del 2002 al 2012 fou membre del jurat en el Premi Literari Romà Comamala havent rebut diversos premis com el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999. També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment és professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS).

martes, 10 de enero de 2017

18. MONJOS A SANTES - PAGESOS A VILA

Dos galls en un galliner no hi poden ser. La competència entre Vila–rodona i Santes Creus va tenir un guanyador i un perdedor. Durant el 1162 el Císter va iniciar un altre gran projecte gràcies a noves donacions i a la seva elevada capacitat de gestionar béns i terres. Cal insistir que entre els monjos hi havia excel·lents mestres de construcció i d’altres tècnics que eren capaços de millorar la finca que gestionessin. D’aquella manera va començar la construcció d’un segon monestir, el de Poblet. Aquell mateix any però, va morí el comte Ramon Berenguer IV passant la corona d’Aragó a Alfons I. El canvi de comtat no va alterar els plans del Císter a Santes Creus i arribats l’any 1169 s’establiren a les primeres estances del monestir procedents de la seva anterior localització, Valldaura, l’actual Cerdanyola del Vallès. L’arribada d’aquella primera comunitat del Císter deuria animar encara més el poblament de la vall del Gaià. De fet, i durant el 1170, Gulia de Banyeres, vicària de Castellvell de la Marca, i Mir de Castellvell, van fer donació de Rodonyà a Pere de Lotger en vassallatge (Pastor, 1997). La intenció era que hi hagués el màxim nombre de rompudes per a nous conreus sota un territori repoblat, productiu i creixent. Però el Císter no parava i un any més tard inicià el seu tercer projecte a Catalunya, la construcció del monestir de Vallbona de les Monges consolidant-se, en aquell 1171, l’expansió total de l’ordre. Quatre anys més tard, i com a conseqüència de tot aquell context amb noves rompudes de terra, un Císter a l’alça i una bonança climàtica, va començar una etapa d’un fort creixement demogràfic a la vall del Gaià (Comas, 2014). Vila–rodona no en fou excepció i a partir d’aquell 1175 també l’acompanyà una forta expansió del teixit industrial medieval protagonitzat per la farga, els recs i els molins sota la protecció del seu castell com a recinte vilatà. Però per acabar d’arrodonir aquell període calia explotar millor un recurs molt necessari per a aquelles tres indústries, l’aigua. Vet aquí que durant el 1176 el monestir de Santes Creus va adquirir la Vinya dels Tallers, un tros de terra propietat de la seu episcopal de Barcelona del qual en continuaria cobrant impostos. Aquella adquisició va sembrar el preludi d’una gran obra que afectaria molt en positiu a Vila–rodona, el regadiu. Però en tot allò el Císter havia entrat fort i Vila–rodona en quedaria a segon terme. S'estava preparant una guerra per l'aigua.