DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), es va doctorar en Ciències Geològiques l’any 1995. Li han publicat les novel·les Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra(2005), els assaigs ¿Educar? Educamos Todos (2007), Quién Fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) i és coautor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008). Del 2002 al 2012 fou membre del jurat en el Premi Literari Romà Comamala havent rebut diversos premis com el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999. També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment és professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS).

lunes, 19 de diciembre de 2016

2. NEIX LA NOBLESA CATALANA


L’origen de Vila–rodona l’hem d’emmarcar durant l’amenaça dels sarraïns contra els regnes carolingis de l’actual França. Aquella situació s’accentuà a principis del segle X provocant que els regnes carolingis activessin diferents ofensives per tal de crear una zona de seguretat al sud dels Pirineus. La intenció d’allò consistia en imposar i protegir el seu domini i religió davant els sarraïns. Aquella regió esdevindria en gran part l’actual Catalunya sota la Marca dels carolingis i simpatitzants. Cal aclarir que la creença que els carolingis defensaven no era la monoteista cristiana, sinó la politeista i animista romana. L’objectiu d’aquelles ocupacions era reconstruir, en part, l’antic Imperi Romà. Tot i així es tractava d’una simple ocupació militar, econòmica i política d’uns territoris estructurats agrícolament ja d’antany i amb dret de sobirania pròpia. És a dir, una invasió. L’emperador Carlemany, i també el seu fill Lluís el Bondadós, combregaren amb aquella guerra preventiva fins que l’any 801 la Marca, o frontera desdibuixada entre sarraïns i francs, assolí el riu Llobregat. Aquella vall doncs, va dividir aproximadament dos àmbits, el sarraí a ponent i el carolingi a llevant. Sota aquell context anaren sorgint líders pel territori que varen anar prenent més i més hegemonia per a convertir-se en els futurs nobles catalans. Aquells marcaren l’inici dels comtats catalans al independitzar-se mica en mica dels carolingis durant els segles IX i X. Per tant, ni sang blava ni herència genètica, sols la força militar va crear la casta noble. No era cosa de títol sinó de titola.