0. PRÒLEG d'ANTONI TORTAJADA

Pròleg d’Antoni Tortajada, director del programa 300 a TV3

La meva àvia, la Maria Senserich, va néixer al Pont d’Armentera l’any 1909. Ella en deia El Pont de l’Armentera, i jo, de petit, sempre vaig pensar que allò d’haver nascut al Camp de Tarragona, a l’Alt Camp, era una anècdota. Jo la veia una senyora tan cosmopolita, sofisticada i moderna, que mai no em va semblar que s’enyorés d’aquella vila, i fins molts anys més tard no em vaig adonar de tantes coses que s’havia endut d’aquell poble i que compartia amb nosaltres sense dir-ho. El cas és que fa uns mesos l’autor d’aquest llibre em va trucar. Ell i jo vivim a Barcelona, tenim una edat semblant i, tot i que ell és geòleg i jo, periodista, tenim una mateixa passió per la història de la gent. Però ell no em trucava per res d’això. Resulta que el seu pare, que és de Vila-Rodona, volia refer el contacte, perdut de feia molts anys, amb una branca de la seva família que vivia al Pont d’Armentera i que havia emigrat a Sabadell. El Pont d’Armentera està a una quinzena de quilòmetres de Vila-Rodona, passant per Santes Creus. I aviat vaig saber que els meus besavis Senserich eren de Vila-Rodona, i la meva besàvia era una Rabadà.

Aquella retrobada familiar va fer que conegués  l’autor d’aquest treball. I un dia em va venir amb una obra extraordinària, la que ara teniu a les vostres mans: la història quotidiana de Vila-Rodona. M’hi vaig entusiasmar. La intenció de l’autor no és fer la història del poble menut, sinó la història de la vila a través de la gran història nacional i europea. Es tracta de veure com allò que va passant a la segona influeix i condiciona la vida de la primera. I de vegades d’una manera sorprenent: la desfeta de l’Armada Invencible, el 1588, va provocar l’augment del preu del blat, que va fer augmentar la mortalitat infantil; i, com a conseqüència d’aquella aventura militar, aquell any van morir setanta nadons a Vila-Rodona.

El llibre és ple d’aquests lligams que ens deixen parats i ens fan pensar –veritable objectiu de qualsevol treball d’història- en com les vides quotidianes s’entrellacen també amb aquesta gran història que acostumem a trobar als llibres de text. David Rabadà explica que l’any 1908 la fil·loxera es va acabar a Vila-Rodona. I un any més tard va néixer la meva àvia al poble del costat. Però allò ja li havia marcat el destí, l’emigració i la possibilitat d’un casament que li permetés, no l’ascensor social, sinó una mena de coet social. La gran història es va tornar a creuar diverses vegades en la seva vida: la guerra civil de l’any 1936, d’una manera tràgica; la crisi del petroli del 1973, d’una manera definitiva. Així és la història local, la història familiar, la petita història per damunt de la qual, com explica David Rabadà en aquesta obra monumental, hi passa la gran història, de vegades com una pluja fina, de vegades com una veritable tempesta que ens canvia el destí.

Barcelona, 24 de desembre de 2015