lunes, 26 de diciembre de 2016

11. MOR LA LLEI VISIGÒTICA

Entre els anys 1039 i 1049 va expirar sense descendència Bonfill, el fill primer i hereu de Hug I de Montagut. Això va fer que les propietats heretades com la torre de Ventaiols, el castell de Selmella i la meitat de l’alou de Castriserres del terme de Vila–rodona, passessin al seu germà Humbert, el bisbe de Barcelona. A l’any següent una nova estratègia del comte de Barcelona, ara Ramon Berenguer I, consolidaria aquella regió com a territori de la seu episcopal i comtat de Barcelona. La futura localitat de Vila–rodona en sortiria molt afectada d’aquella situació ja que estava sota el vassallatge de la seu episcopal de Barcelona. Així que durant el 1050, Ramon Berenguer I va pactar amb Berenguer de Narbona l’intent de la conquesta de Tarragona. Berenguer de Narbona li demanava a canvi que aquell territori tingués bisbat propi i independent del de Barcelona. Ramon Berenguer I hi accedí. De fet el comte havia crescut assimilant l’augment del poder feudal i l’afebliment del comtat de Barcelona, pel que va accedir al pacte per poder envair i ocupar Tarragona, cosa que no s’assoliria de manera permanent fins ben entrat el segle següent. Però per a realitzar una campanya amb ple èxit li calia unir novament als nobles catalans i allò tenia un preu que el comte prou coneixia. La penyora que havia d’oferir era una abolició, la de la llei visigòtica. Aquell gest del comte va fer guanyar-se de nou la confiança dels nobles catalans els quals es sotmeteren novament a l’autoritat comtal.