DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.

dimecres, 13 de desembre del 2017

Les eleccions del 21 D de 2017

Veient els cartells d’aquestes eleccions se’m fa costa amunt anar a votar. En aquestes imatges, més inflades de publicitat que de raons empíriques, se’m fa evident que els humans som més emocionals que racionals. I això és el que busquen els cartells de tots els candidats, que votem segons els nostres desigs i prejudicis immediats. El PP, amb un Albiol alt de cos sencer, parla d’una Espanya com a solució per als espanyolistes, i per això deixa el nom català de Xavier rebaixat de tinta; el PSC, amb la cara d’un Iceta molt passada pel photoshop, afirma que aquest candidat, aprimat i rejovenit, serà la solució; CD’s, amb una Arrimadas de cor seductora, diu ara sí votarem recordant el lema independentista de l’1 d’octubre induint la revenja als qui no volgueren aquell referèndum; els independentistes, amb cartells més austers, proclamen frases de desig però vestides de sentències triomfals; i els podemites, sempre en ambigu, van a la caça del vint-i-cinc per cent d’indecisos. Tot plegat, i tots ells, intenten convèncer el nostre subconscient en contra de la nostra raó i lògica cerebrals. Per tant se m’acut una forma diferent de pensar aquests comicis. I si votem pensant en els nostres fills sota un món millor a llarg termini?  I si votem per una república popular i igualitària lluny d’una monarquia no escollida i classista? I si votem per uns comicis democràtics lluny de pals policials? I si votem pels menys corruptes lluny de qui escull els tribunals espanyols? I si votem sota unes lleis morals lluny de constitucions que ens amenacen? I si votem lliures y lluny de còmplices d’un 155? Jo ara, i per un futur millor, ja sé a qui no votaré. I tu?

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)