Rajoy i els catalans radicals

Rajoy repeteix un i altre cop que els nacionalistes catalans són uns radicals. Davant els atemptats islàmics contra Barcelona el passat agost caldria revisar el concepte radical que tant pregona Rajoy. Resulta obvi que els nacionalismes, tan espanyols com catalans, pugnen entre si, però per ara cap dels dos ha comès atemptats radicals. Per saber si el senyor Rajoy té raó quan titlla de radicals als catalans sols cal fer tres coses. Primer dubtar de tot; segon buscar les fonts més veritables; i tercer interpretar-ho tot sota la lògica deixant fora el sentit comú ple de prejudicis. Dit això el Govern espanyol no aplica res de tot l’anterior. Davant les raons catalanes fa pressió amb emocions, la primera la paüra. Primer amenaça amb la por, una por que justifica el seu extremisme, l’espanyol, per tal de retroalimentar altre cop la por als catalans. Segon mai no es vol situar en un terme mig de negociació, ans al contrari, imposa el seu extrem sense fer el que els grans savis, tocar tots dos extrems al mateix temps. I tercer repeteix una mentida, que Catalunya no pot votar, pensant que una mentida repetida mil cops semblarà una veritat. En fi, el Govern espanyol tapa molts errors amb una falòrnia com qui dissimula les taques amb un forat. El més flagrant del Govern del PP és una simple calúmnia, i és que la veritat vol poques paraules, la mentida mai no en té prou.