DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.

dijous, 28 de setembre del 2017

PSC còmplice del PP

La Revolució Francesa va impulsar una democràcia on es garantís el dret a decidir del poble, la seva llibertat d’expressió i la independència dels poders legislatiu, executiu i judicial. Malauradament a Catalunya, i sota una Constitución que avui dia pocs han votat, els fets parlen per si sols. Això ho tenien molt present els antics membres del PSC. Aquests es varen oposar a les lleis injustes de la dictadura. Paradoxalment els actuals del PSC s’han arrenglerat amb el PSOE jurant obediència. Per aquesta raó no se’n veu cap del PSC al davant del dret a decidir català. D’altra banda, aquest, el PSOE, ha jurat recolzar al PP i a la monarquia en contra del dret a decidir català. Tot plegat potser els hi ve de temps. L’any 1923 el PSOE no s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera que va reprimir a Catalunya. És més, fins i tot va col·laborar amb algun ministeri. I en el 1930 no va signar el Pacte de San Sebastián fins que, i mesos més tard, el van signar la resta de forces polítiques. Conclusió, PSC i PSOE s’han fet còmplices dels hereus d’una Espanya grisa, monàrquica i constitucional, que no pas moral. I les lleis haurien de redactar-se per a impartir justícia, no pas per a imposar interessos. Llei injusta, llei a la fusta.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)