El PP català acaba d’iniciar una campanya a favor del
no en el referèndum català. En aquesta campanya interpreta que si Catalunya es
fa independent un trenta per cent dels catalans no cobrarien la jubilació. Paradoxalment
això contrasta molt amb els fets reals. Des del 2012 que el PP, i per tapar els
forats del dèficit espanyol, va desviant molts diners del Fons Acumulat de la
Seguretat Social. Amb aquests recursos s’havia d’assegurar el pagament futur de
jubilacions i serveis sanitaris. L’última d’aquestes transferències fou durant
el juliol de 2016. Foren un total de 8.700 milions d’euros que foren desviats a
altres usos. Aquest tipus de transacció s’ha donat cada any durant els darrers
tres cursos. Tot plegat implica una mitjana de 8.328 milions d’euros anuals que
el PP es poleix en assumptes aliens a la jubilació de tots els espanyols. De
seguir així la tendència, i amb quatre càlculs bàsics, es veu clarament que en
dos anys el PP deixarà sec el pou de les pensions espanyoles. En fi, cada cop
tenim menys diners per a pensions i cada cop estem més propers a la total
bancarrota del Reino de España. Però el més pervers del Partit Popular és que
porta molts anys amenaçant als independentistes dient-los que si abandonen
Espanya no cobraran la jubilació, la qual cosa resulta tot al contrari. Davant
el desfalc que el PP està fent dels fons per a la jubilació és obvi que no
quedarà ni un euro per pagar cap retiro ni català ni espanyol. Potser per això
molts catalans es volen fer independents, per escapar de les mentides, les
manipulacions i la bancarrota del Reino de España. I ja se sap que la pela és
la pela, tot i que ara és el PP qui més la desvia.
A Catalunya hi ha milers de paisatges plens de sorpreses naturals i tresors culturals. Dinosaures, volcans i roques són autèntiques finestres al passat. La màquina del temps ja està inventada. Benvinguts a Catalunya on the Rocks. Autor del bloc: David Rabadà i Vives.
DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.
dijous, 8 de juny del 2017
2017 juny: PP en campanya pel NO en el referèndum i les pensions dels catalans
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp