lunes, 19 de diciembre de 2016

2. NEIX LA NOBLESA CATALANA


L’origen de Vila–rodona l’hem d’emmarcar durant l’amenaça dels sarraïns contra els regnes carolingis de l’actual França. Aquella situació s’accentuà a principis del segle X provocant que els regnes carolingis activessin diferents ofensives per tal de crear una zona de seguretat al sud dels Pirineus. La intenció d’allò consistia en imposar i protegir el seu domini i religió davant els sarraïns. Aquella regió esdevindria en gran part l’actual Catalunya sota la Marca dels carolingis i simpatitzants. Cal aclarir que la creença que els carolingis defensaven no era la monoteista cristiana, sinó la politeista i animista romana. L’objectiu d’aquelles ocupacions era reconstruir, en part, l’antic Imperi Romà. Tot i així es tractava d’una simple ocupació militar, econòmica i política d’uns territoris estructurats agrícolament ja d’antany i amb dret de sobirania pròpia. És a dir, una invasió. L’emperador Carlemany, i també el seu fill Lluís el Bondadós, combregaren amb aquella guerra preventiva fins que l’any 801 la Marca, o frontera desdibuixada entre sarraïns i francs, assolí el riu Llobregat. Aquella vall doncs, va dividir aproximadament dos àmbits, el sarraí a ponent i el carolingi a llevant. Sota aquell context anaren sorgint líders pel territori que varen anar prenent més i més hegemonia per a convertir-se en els futurs nobles catalans. Aquells marcaren l’inici dels comtats catalans al independitzar-se mica en mica dels carolingis durant els segles IX i X. Per tant, ni sang blava ni herència genètica, sols la força militar va crear la casta noble. No era cosa de títol sinó de titola.