Davant tota la indignació social per la crisi i per les retallades de l'Estatut es va anar coent un moviment independentista català i pacífic. Des de la
burgesia, món cultural i societat civil, es volia recuperar la història que el
PP i adeptes intentaven esborrar o maquillar. Isabel Clara-Simó en Els
Racons de la Memòria deia que la política professional ho ha esborrat,
literalment, tot, i ha demostrat al món sencer que l’amnèsia és l’única forma
de sobreviure en la convulsa de l’Estat espanyol. Un altre exemple estava
en l’opinió d’un doctor en ciències
geològiques, i membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas,
CSIC. Aquell escrigué pel juny de 2009 que, en mi opinión, los catalanes son
españoles que rechazan lo que la historia de España les ha brindado.
Llàstima que la història no es construeix amb opinions sinó contrastant fets sota
el mètode científic. Així doncs, i en el CSIC, millor continuar investigant que no sols opinant.
Arribat el 2010 la cosa no s’aturà i el
Tribunal Constitucional va retallar encara més el castrat Estatut de Catalunya.
Aquell juliol més d’un milió de catalans van sortir per Passeig de Gràcia de
Barcelona farts de tant abús i exigint el dret a decidir. Molts de Vila-rodona hi eren presents. I l’11 de setembre d’aquell any va reunir a
molts independentistes tot i que el president Montilla i el seu govern de la
Generalitat no van saber reaccionar. En fi, que davant la manca de solucions a
la crisi i el poc cas i respecte a les institucions catalanes en assumptes de
llengua, educació i inversió, irremeiablement el moviment independentista
català s’expandí i passà com una onada per damunt dels polítics. El poble de Vila–rodona, de tradició no monàrquica en el
XVIII, liberal en el XIX i republicana en el XX, ara li tocava ser
independentista en el XXI.
Oblidant l’endeutament de l’autonomia i
els afanys independentistes, aquell 10 d'agost de 2010 el president Montilla va
venir a inaugurar el nou polisportiu a Vila–rodona. Més falta feia un bon
edifici escolar, que feia anys s’havia enrunat, que no pas un camp d’esports
cobert. En fi, que la política s’havia tornat boja, o mediocre, o perversa, o
tot junt alhora. Els únics que tocaven de peus a terra eren els qui la
cultivaven. Aquella verema de 2010, tot i a la gaianada del 17 de setembre, va
venir amb millores mecàniques importants. Els pagesos, i davant la crisi,
s’espavilaven reduint sous i millorant la qualitat del raïm durant la recol·lecció.
És a dir, fou un dels primers anys amb màquines de recol·lecció automàtica. Si
més no la crisi estava provocant l’enginy i l’esforç de molts esborrant la contractació de molts veremadors com antany. Ara les màquines ho collirien millor. Mentre, aquell 2010, va acabar amb una tardor excel·lent de bolets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp