JUNCKER HONORIS CAUSA

(English at the end)

Qui busca la veritat ha de, mentre pugui, dubtar de tot. Doncs bé, Jean-Claude Juncker, membre del Partit Popular Social Cristià, i primer ministre de Luxemburg durant 18 anys, ha afirmat que els nacionalismes són un verí. La seva declaració ha estat al voltant del seu Honoris Causa atorgat pel govern del Partit Popular espanyol a la Universitat de Salamanca. Tot sembla indicar que la declaració de Juncker, i en agraïment del seu honoris causa, esdevé un recolzament del nacionalisme espanyol en contra del nacionalisme català. Cal preguntar-se aleshores quin nacionalisme és un verí, el dels catalans, el dels espanyols, el dels alemanys o el de tots els estats del món. Convindrem que un verí és una toxina, no pas un sentiment que tots els governs defensen, el seu nacionalisme. Sembla versemblant que amb aquest honoris causa un del PP europeu, en Juncker, cobra per afirmar el que els del PP espanyol paguen. Clar que si Juncker dubtés ofendria als del PP espanyol, però qui dubta respecta l’autenticitat. Per tant cal recordar al senyor Juncker que un polític ben informat és aquell que no pot explicar gairebé res de les moltes coses que sap. Com deia Nietzsche, l’únic que s’ha prohibit sempre, per principi, ha estat la veritat. En fi, si podem escriure l’evidència, ¿per què hem pregonar mentides? Per tant aquest causa d’honor, honoris causa, resta molt lluny del diploma llatí. Potser tot resulta com aquella noia, que prenyada pel descuit deia el següent: però si sols em va posar la punteta. I és clar, a la punteta hi havia el verí, el verí de l’engany. Nens i gent bona, la veritat en la boca; demagogs que van de savis, la mentida en els llavis.

JUNCKER HONORIS CAUSE

Whoever seeks the truth must, as long as he can, doubt everything. Well, Jean-Claude Juncker, member of the Popular Christian Party, and Luxembourg's prime minister for 18 years, said that nationalisms are a poison. His declaration has been around his Honoris Causa granted by the government of the Spanish Popular Party at the University of Salamanca. Everything seems to indicate that the declaration of Juncker, and in gratitude for his honoris causa, becomes a support of Spanish nationalism against Catalan nationalism. One wonders, then, what nationalism is a poison, that of the Catalans, of the Spaniards, of the Germans or of all the states of the world. We will agree that a poison is a toxin, not a feeling that all governments defend, their nationalism. It seems plausible that Juncker  affirms what the Spanish PP pay. Of course, if Juncker hesitates he would offend the Spanish PP, but whoever doubts respects the authenticity. Therefore we must remind Mr. Juncker that a well-informed politician is one who can not explain almost anything about the many things he knows. As Nietzsche said, the only one that has always been banned, on principle, has been the truth. Anyway, if we can write the evidence, why do we preach lies? Therefore this cause of honor, honoris causa, is very far from the Latin diploma. Maybe everything is like that girl, who impregnated by carelessness said the following: but if only I put the lace. And of course, on the little point was the poison, the poison of deception. Children and good people, the truth in the world; demagogues and politics, the lie on their lips.