DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.

dissabte, 14 d’octubre del 2017

Guàrdia Incivil a Catalunya



El passat dimarts 10 d’octubre la meva muller i jo vam presenciar a Balaguer l’acció de la Guàrdia Civil. Arribàvem de casar-nos amb el cotxe guarnit a tal efecte. Quan vam aparcar l’automòbil davant la Casa Cuartel de la Guardia Civil vam presenciar un gest totalment prepotent, una postura on es feia obvi un fet, com pot aprendre res un cos militar que creu saber-ho tot. De sobte ens van tallar el trànsit dos terminators uniformats, ulleres de sol incloses. Acte seguit, i en contra direcció, varen irrompre furgones i 4x4 del cos paramilitar esmentat. Els dos terminators van aturar a qualsevol que anés en el sentit correcte tot provocant un col·lapse en el quotidià, i tranquil, trànsit de Balaguer. Jo, màquina de retratar en mà, vaig fer fotografies però la mirada inquisidora d’un dels terminators em va prohibir de tirar-ne més, la meva muller també. Ella em digué, amb la ploma pots fer més que amb una topada d’ulls amb ells. Passaren més de deu minuts i la cua de cotxes creixia d’allò més. Algú, fart d’una Guardia Civil en contra direcció tallant el seu carrer, va queixar-se tocant el clàxon. Aleshores un dels terminators va reaccionar avançant unes passes cap el reclamant. El terminator, inflant el pit, i enlairant la barbeta, va encarar-se amb el conductor com dient, i tu què vols ? I és clar, no hi ha poder més maleït que d’inculte pensar-se ric. Resulta obvi que tenim unes forces d’ocupació amb nul·la sensibilitat per la gent que els paga el sou i a qui han de servir. A més els articles 38 i 42 de la llei de Cuerpos del Estado, junt amb l’Estatut del 2006, prohibeixen totalment que la Policia Nacional i la Guardia Civil es mobilitzin per Catalunya, i sobretot tallant el trànsit per tal que ells vagin en contra direcció. La pregunta cabdal és, què fa aquesta policia espanyola aquí? La resposta és òbvia, el PP, PSOE i Cd’s, s’han saltat la llei a la torera. Clar que ells van de braus en un Espanya monàrquica, grisa i arnada. Potser cal que aprenguin què va dir en el segle XII el conseller de Gengis Khan, Ielu Txucai: podreu conquerir un imperi a llom d’un cavall, però no el podreu governar des de la cadira de muntar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp