155 versus Catalunya

El dijous 26 d’octubre de 2017 el president Puigdemont, i fins i tot els de Podemos, semblaven abdicar davant una monarquia espanyola que imposa més el “a por ellos” en contra de “con ellos”. Al final han fet el pit i collons en contra el nacionalisme espanyol i el 155 els ha sepultat. Mentre pel món cap recolzament. L'Estat de Tailàndia, per exemple, prefereix defensar també la seva monarquia que no pas contradir-la. Cal aclarir que els asiàtics, com el Reino de España, t’apliquen més de 13 anys de presó si critiques la monarquia, i això en una Espanya, i són paraules de Felipe VI a la ONU, amb una democràcia moderna. Fins i tot els irlandesos, que van assolir la seva independència amb les armes, ara fan ulls closos davant l'independentisme pacífic català. Tot plegat es fa obvi que la unitat espanyola, i les monarquies del món, esdevenen una força contrària als clams populars i als drets internacionals. En fi, el carrer ja no serà sempre nostra, i menys dels demòcrates, serà dels demagogs que fan que Europa, i en el nostra cas Alemanya, espera cobrar, sigui vostè o no independentista, el bilió d’euros del Reino de España a costa dels catalans. I la dita ja ho diu, la pela és la pela, en fi, banyut i pagar el beure. Mentre, i davant dels nostres nassos, la Guàrdia Civil, uns terminators uniformats que tenim a Catalunya, ulleres de sol incloses, es queixen d’estar aquí però hi romanen. I és clar, no hi ha poder més maleït que d’inculte pensar-se ric. Resulta obvi que tenim unes forces d’ocupació amb nul·la sensibilitat per la gent que els paga el sou i a qui han de servir. A més els articles 38 i 42 de la llei de Cuerpos del Estado, junt amb l’Estatut del 2006 que ara el Rajoy diu que “defensa”, prohibeixen totalment que la Policia Nacional i la Guardia Civil es mobilitzin per Catalunya. En fi, ves quines contradiccions. La pregunta cabdal és, què fa aquesta policia del PP aquí? La resposta és òbvia, el PP, PSOE i Cd’s, s’han saltat la llei a la torera amb l’amenaça del 155. Clar que ells van de braus en un Espanya monàrquica, grisa i arnada. Això sí, pocs intel·lectuals ibèrics diuen res. Visca la cultura espanyola local, mori la causa democràtica mundial.