DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.

dissabte, 8 de juliol del 2017

Referèndum català - Podemos no pot

És històric que les lleis no reflecteixen la justícia social. És també un fet que sovint la pressió social va per davant de les decisions polítiques. I és encara més evident que els interessos mouen els fils dels partits que diuen representar-nos. Doncs ara Podemos ens en mostra un exemple innegable. Aquest partit sempre s’ha caracteritzat pel 15M, per les mobilitzacions socials i per la lògica moral en contra de les lleis injustes. Desgraciadament davant el referèndum català s’ha postulat a favor de la Constitución del 31 d’octubre de 1978, tot i que aquesta llei no la van votar ni la majoria de demòcrates actuals, ni els membres de Podemos. Per a Podemos no és vinculant el referèndum perquè no s’ajusta a la Constitución. Per tant cal esperar un canvi de llei abans que el poble expressi què vol a través de les urnes. En fi, què fou abans, o la Constitución o el dret a votar? Convindrem que poder votar va primer que la Constitución de 1978. En altre cas no van poder existir ni la República francesa, ni la revolució bolivariana. Queda clar doncs que Podemos es fa afí al discurs a favor de la Constitución que defensen PP, Cd’s, PSOE, PSC i ara també Podemos. Tots plegats semblen diferents gossos amb el mateix bordar. Bup !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp