DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), es va doctorar en Ciències Geològiques l’any 1995. Li han publicat les novel·les Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra(2005), els assaigs ¿Educar? Educamos Todos (2007), Quién Fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) i és coautor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008). Del 2002 al 2012 fou membre del jurat en el Premi Literari Romà Comamala havent rebut diversos premis com el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999). També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment és professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS).

sábado, 20 de mayo de 2017

67. Vila-rodona caserna militar

Mentre l’amenaça francesa continuava planant sobre el terme, les tropes espanyoles varen iniciar accions per foragitar a les napoleòniques. Així, i durant el juny de 1811, es va establir un quarter general de tropes nacionals al castell de Vila–rodona. Per fora s’hi veurien els moviments d’uns 5000 soldats i de 700 cavalls. Davant aquella protecció, molts habitants de Vilabella, la Riera, els Pallaresos i Bràfim vingueren a viure a Vila–rodona, un fet que va fer elevar el nombre de casaments, uns 20, per sobre de la tendència d’uns 10 anuals.

Però tot i la protecció militar a Vila–rodona, els recursos no vingueren amb ells i la guerra va continuar fent estralls. Durant l’estiu de 1812, i si al juny la falç al puny, aquell mes va segar unes 31 vides. De fet el creixement vegetatiu d’aquell 1812 fou un dels més negatius. Al final Vila–rodona va quedar amb uns 104 habitants de menys, més del 10 % de la seva població. Així doncs la guerra, la misèria i la fam provocaren molts morts durant aquell any. Foren un total de 166 difunts, cent més del normal, amb una mitjana d’edat de 28 anys, molt per sobre dels 20 normals. En fi, que molts adults patiren la guerra, la fam i les epidèmies.

Però aquella guerra estava a les acaballes i el rei borbònic espanyol no tardaria a tornar. Tot i allò, i en absència de Fernando VII, els polítics espanyols crearen unes corts a Cadis per redactar una constitució moderna, il·lustrada i avançada a l’Espanya d’aleshores, la Pepa. Vet aquí per què va passar el que va passar. Durant el 1813 va tornar el rei borbònic Fernando VII, assassí en sèrie per cert. Sols arribà, i aclamat pel poble, va abolir la Constitució dels il·lustrats de Cadis, la Pepa, instaurant un govern absolutista. Si abans de l’arribada del monarca molts havien cridat, Viva la Pepa, ara haurien de cridar, Viva el Rey.

Però el context absolutista de Fernando VII es trobà amb moltes colònies espanyoles perdudes, molts opositors a la seva política i un país depauperat per la guerra. Per exemple a Vila–rodona el creixement vegetatiu continuava negatiu i catastròfic. Aquell any la pèrdua neta d’habitants assolí els 105 habitants de menys (Santesmases, 1984).

Però un altre problema eren les tropes franceses que encara romanien a Catalunya. De fet fins que Napoleó no fou derrotat pels russos l’any 1814, les seves tropes no es retiraren. A partir d’aquell moment s’esdevingué la desaparició de la guerra i amb ella de nou la pau i la prosperitat. Aquell 1814, i després d’anys de creixement negatiu, Vila–rodona va augmentar la seva població en 34 habitants. Posteriorment, del 1814 al 1816, la població de Vila–rodona va continuar creixent amb uns 100 habitants de més. Tot i així el nombre de casaments per falta d’homes fou dels més baixos del segle, sols unes 3 noces en el 1814. Potser hi havia força amistançaments per Vila–rodona sense enregistrament. Un d’ells era el bàsic, qui casava als nuvis.