DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), es va doctorar en Ciències Geològiques l’any 1995. Li han publicat les novel·les Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra(2005), els assaigs ¿Educar? Educamos Todos (2007), Quién Fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) i és coautor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008). Del 2002 al 2012 fou membre del jurat en el Premi Literari Romà Comamala havent rebut diversos premis com el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999). També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment és professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS).

lunes, 13 de febrero de 2017

34. Vila, Església i Armes

Durant el 1542 l’expansió del cristianisme protestant va fer trontollar el catolicisme vigent. Havia estat obvi que el poder eclesiàstic del Papa i vassalls havia abusat amb jerarquies, lleis i por sobre el poble. Ara, i sota el perill que els protestants es fessin els amos d’Europa, el catolicisme va iniciar una reforma per aconseguir més poder i així defensar-se de l’amenaça protestant. Fruit d’allò en fou el Concili de Trento l’any 1542. Sota el Papa Paulo III es reuniren els caps d’estat catòlics per assentar les bases d’un matrimoni encara més íntim entre el poder polític feudal i el catòlic del Papa. La pràctica va consistir en augmentar la religiositat dels fidels per fer-los més dòcils i creients. De fet a partir de Trento sorgí un augment més que notable de cofraries. També Trento va impulsar un major inspecció dels feligresos per tenir-ne un major control fiscal. De fet va ordenar que en els llibres sacramentals s’anotés el nom del batejat, del difunt o del casat, més el nom dels seus pares. Allò va fixar ortogràficament els cognoms de les famílies cristianes o converses. Tanmateix aquell concili va decretar també la confecció de llibres d’òbits, baptismes i noces per exercir un control parroquial sobre l’administració dels sagraments i per al control econòmic dels ingressos procedents dels actes sagramentals i religiosos (Comas, 2014). D’altra banda, i per reforçar la religiositat dels creients, Trento va fomentar moltes representacions, retaules i figures per tal que el feligrès s’emocionés espiritualment sota la por divina i reial. Mica en mica el penediment i la devoció va anar creixent entre els catòlics esdevenint uns feligresos més fàcils de controlar i més difícils de convèncer pels protestants. Tanmateix Trento impulsà també l’autoritat dels pares respecte al consentiment en el matrimoni dels seus fills com una projecció del poder diví i masculí sobre la família. En fi, que al final la devoció i la por a Déu va impedir l’entrada d’idees protestants en contra del poder catòlic i reial. Però no sols de força espiritual es defensà l’Església i el regnes catòlics dels protestants, també de força militar.

Sota l’amenaça protestant calia reforçar els exèrcits catòlics. Espases, piques i armadures provenien de la indústria del ferro. Per aquella raó la Farga de Vila–rodona va esdevenir una indústria de gran activitat i beneficis a partir de l’any 1550. La fabricació de ganivets, punyals, espases i llances esdevenia fonamental per a aquella empresa de la guerra. De fet hi eren contractats 33 daguers i 9 ferrers, senyal de la gran demanda de material militar. També sembla que al poble de Vila–rodona li anaven bé les coses. Els registres que es conserven de l’època semblen confluir en una mateixa direcció, un augment evident de la població local. Segons els fogatges de 1553, o registre del nombre de focs per al pagament d’impostos, més els capbreus de 1568, o escriptura pública entre vasalls i senyors pel domini útil de cases o terres, i la llista del precepte Pasqual 1591, o llista d’ús parroquial per al control dels comportaments religiosos dels membres de la comunitat, la població de Vila–rodona va assolir aproximadament els 800 vilatans, el doble de feia uns quaranta anys. Tot i així les tres fonts no encaixaven a la perfecció senyal que molts habitants no ho declaraven tot per estalviar-se el pagament d’alguns impostos. De fet el bisbe, com senyor jurisdiccional i baró de Vila-rodona, cobrava els impostos de Vila–rodona sota una Església poderosa i àvida de noves terres. Per exemple l’any 1556 s’esdevingué un litigi per la propietat de la població veïna Rodonyà entre el noble Francesc Joan de Tamarit contra l’arquebisbe de Tarragona. Tot plegat, nobles, rei i Església pugnaven per mantenir el poder i les propietats en aquell marc de creixement. Però prop l’any 1560 aquell petit període de bonança es va truncar quan el regnat de Felipe II va decidir fer un gir, i sobretot a favor de la Inquisició amb més de 11.000 sentències. Del cert que a partir dels monarques de la Casa d’Àustria la Inquisició va gaudir d’un poder gairebé il·limitat fent dels segles XVI i XVII una autèntica etapa de terror. En allò la Inquisició hi veia una gran font d’ingressos gràcies a la confiscació de béns dels processats. Molts jueus conversos, així empaitats per la Inquisició, es feren contraris a la Casa d’Àustria. Però el gir de Felipe II no sols fou en contra dels semites. Una nova diana s'albirava a l'horitzó.