DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.

dimecres, 2 de maig del 2018

140 - 2016 Vila-rodona a l’alça


Durant l’hivern de 2016 la corrupció del PP esdevenia tema de tertúlies, cafès i premsa. En part allò provocaria en breu la migració de vots des del PP a Cd’s. Per sort a Vila-rodona el nou ajuntament iniciava nous canvis i millores sense vescanvi de vots. Dinamisme, cultura i urbanisme en foren els grans eixos del nou consistori. Una gran fita fou l’expansió del poligon industrial amb empreses capdavanteres. Una d’elles fins i tot fou anunciada a TV3. El fet fou que Nintendo instal·lava la seva seu logística al parc industrial de Vila-rodona. Aquell juny en començaria les activitats. Mentre els senglars, sense depredadors naturals, amb menys caçadors i cada cop més bosc, esdevenien una plaga que arribava fins i tot a l’eixample de Barcelona.

La tardor de 2016 ens portà un premi Nobel de literatura sorprenent, en Bob Dylan, mentre dos coneguts de la política finaven, na Rita Barberà i Fidel Castro. Però el més important no serien ni Nobel ni difunts, sinó la celebració d’un aniversari a Vila-rodona. Causa n’era una construccció que havia dissolt el bipartidisme d’antany, la lluita de classes i la Guerra Civil entre guanyadors i vençuts. El nou ajuntament s’hi va posar de valent i la celebració dels 50 anys del Casal de Vila-rodona fou ple d’actes i festes compartides.

Mentre, i a la revista Paratge de l’Arxiu Nacional de Catalunya, es publicava un treball sobre una nissaga de Vila-rodona, els Rabadà. Aquesta va esdevenir en família benestant al segle XVIII per un fet compartit per més llinatges, el pas a la vinya previ abandonament del cereal. El mercat de l’aiguardent n’havia estat la guspira.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp