Durant l’hivern de
2016 la corrupció del PP esdevenia tema de tertúlies, cafès i premsa. En part
allò provocaria en breu la migració de vots des del PP a Cd’s. Per sort a
Vila-rodona el nou ajuntament iniciava nous canvis i millores sense vescanvi de
vots. Dinamisme, cultura i urbanisme en foren els grans eixos del nou consistori.
Una gran fita fou l’expansió del poligon industrial amb empreses capdavanteres.
Una d’elles fins i tot fou anunciada a TV3. El fet fou que Nintendo instal·lava
la seva seu logística al parc industrial de Vila-rodona. Aquell juny en
començaria les activitats. Mentre els senglars, sense depredadors naturals, amb
menys caçadors i cada cop més bosc, esdevenien una plaga que arribava fins i
tot a l’eixample de Barcelona.
La tardor de 2016
ens portà un premi Nobel de literatura sorprenent, en Bob Dylan, mentre dos
coneguts de la política finaven, na Rita Barberà i Fidel Castro. Però el més
important no serien ni Nobel ni difunts, sinó la celebració d’un aniversari a
Vila-rodona. Causa n’era una construccció que havia dissolt el bipartidisme
d’antany, la lluita de classes i la Guerra Civil entre guanyadors i vençuts. El
nou ajuntament s’hi va posar de valent i la celebració dels 50 anys del Casal
de Vila-rodona fou ple d’actes i festes compartides.
Mentre, i a la
revista Paratge de l’Arxiu Nacional de Catalunya, es publicava un treball sobre
una nissaga de Vila-rodona, els Rabadà. Aquesta va esdevenir en família
benestant al segle XVIII per un fet compartit per més llinatges, el pas a la
vinya previ abandonament del cereal. El mercat de l’aiguardent n’havia estat la
guspira. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp