141. 2017 Vila-rodona l’inici d’un referèndum

Durant aquell 2017 Donald Trump va guanyar les eleccions als Estats Units i esdevenia notícia cada setmana amb els seus tweets rebels i adolescents. Mentre, i en un altre estat de rebeldia, els partits independentites catalans intentaven que l’Estat espanyol obrís llum verda a un referèndum d’autodeterminació, és a dir, una gran utopia parlamentària que tots ells sabien. L’Ajuntament de Vila-rodona, de caire independentista, penjava o treia símbols per la Casa Consistorial. En cap moment allò va enlairar ni sang ni fetge. El procés, i malgrat les tergiversacions d’alguns, esdevenia un moviment pacífic ple de seny i rauxa, no pas tumults.

Amb les propostes de reforma de la Constitución espanyola rebutjades, i la proposta de referèndum denegada, el Govern de la Generalitat va tirar pel dret. El lema pels carrers era clar, “votarem!!!”, però el president del Reino de España atiava el foc sentenciant que el referèndum no es faria, que no hi hauria paperetes i que no hi hauria urnes. Mentre la societat catalana s’organitzava i les afiliacions a Òmnium Cultural i a l’Assemblea Nacional creixien com l’escuma. Aquell 2017 el president d’Òmnium, un Jordi Cuixart lliure, pacifista i pare recent, va lluir intervenint en el 49è Certamen de les Lletres Catalanes. El Palau de la Música, ple de gom a gom, s’enlairà dempeus per aplaudir les seves paraules. Mentre, i com un bàlsam per a la congestió catalana, el Real Madrid estava de baixa i el Barça d’alta. Amb la lliga a la butxaca la primavera preparava el referèndum mentre un Rajoy obsessiu continuava afirmant que no es faria. Les incògnites corrien per tertúlies i cafès, que on s’imprimirien les paperetes, que d’on vindrien les urnes, que com es pagaria tot plegat. Però alguns de Vila-rodona ja en sabien les respostes. El poble es manifestà més d’un cop en favor del referèndum tot recolzant al Govern des de totes les organitzacions vilatanes.