144. L’1 octubre a Vila-rodona, el Referèndum.

Davant del referèndum per a la independència convocat pel Parlament, el PP havia enviat milers de policies sobre Catalunya, els piolíns. Aquell intent de repressió a la democràcia catalana va fer unir la CUP, Junts pel Sí (ERC amb l’antiga CiU, ara PdCAT), En Comú Podem, la PAH, ANC, Òmnium i a d’altres entitats en favor del dret a decidir. Restaren en contra, i sent còmplices de la repressió, Cd’s, PSOE i PSC sota un PP ple de vent. Dies abans d’aquell referèndum per a l’1 d’octubre, milers de catalans sortiren al carrer a protestar. La crida fou tan àmplia que se’n feren ressò els mitjans internacionals. El que passaria aquell 1 d’octubre era tota una incògnita. El PP, Cd’s, i socialistes continuaven dient que no es faria, que no hi hauria ni urnes ni paperetes, però alguns a Vila-rodona, i sota consignes agrícoles i botigueres, s’anaven donant instruccions per tal d’anar a buscar les urnes i les paperetes. Aquestes venien de més enllà de la frontera, però venien.

La nit anterior a l’1 d’octubre, i sota l’amenaça que la policia tancaria els col·legis electorals, molts vam anar a dormir-hi a terra. Quitxalla, pares, mares, avis, àvies i demés omplien les aules i sales. Aquella nit res va passar, el monstre despertaria a l’endemà.

Una fina pluja va batejar aquell matí de l’1 d’octubre i les urnes i paperetes arribaren als col·legis. El govern espanyol no se’n sabia avenir i la seva policia esmolava la ràbia, una ràbia continguda durant dies de tancament en vaixells i dependències militars. Però abans els serveis informàtics de la Guàrdia Civil anaven tancant les webs de votació mentre la policia tancava molts col·legis electorals. Bastonades, caps esberlats i contusions corrien per les xarxes. Semblava que molts no tindrien lloc on anar a votar quan de sobte, el miracle, la consigna fou donada. El cens universal fou anunciat i tothom podia votar allà on desitgés. Els meus pares, que estaven a Vila-rodona, no els calgué anar a Barcelona, i menys amb l’enrenou que la policia nacional hi estava enlairant. Em vaig quedar més tranquil.

Els Mossos, sota les ordres del Reino de España, tancaren més col·legis que la policia nacional però sense ni una trompada. A Vila-rodona vingueren però es trobaren amb un àpat comunal on les urnes no hi eren. També tractors alternats pel carrer, i cas que vinguessin Policia Nacional o la Guàrdia Civil, estaven a punt per dificultar-los el pas. Vigilants atents hi havia a les entrades del poble per avisar a la resta. Mentre a altres col·legis hòsties es repartien sense dir missa. En dono testimoni i imatges a la Ramon Llull.

Tot aquest conjunt d’instantànies i vídeos corrien com la pólvora per tota Europa. La BBC en va fer força difusió donant-li credibilitat internacional. Cal recordar que algun membre del Gobierno d’España deia que eren muntatges, fins i tot ho afirmava de les imatges captades per la mateixa BBC. Tot plegat, i amb el referèndum en les pantalles de tot el món, va arribar alguna trucada al govern Rajoy. Uns diuen que la Merkel, altres que si França. Del cert que poc després del migdia varen parar els cops.

La tarda va prosseguir amb tranquil·litat i pel vespre s’inicià el recompte de vots. Tot i així el recel de molts planava pels col·legis i la gent es quedava per protegir les urnes i les paperetes dipositades en elles. Però a Vila-rodona la cosa fou diferent. El mossèn, conscient de quin pal anaven els de la nacional, va oferir l’església per fer el recompte. Ell deia “si venen els nacionals trauré el Sant Crist”. I així, i mentre uns cantaven el Virolai i el mossèn els dirigia, uns altres anaven fent el recompte. Això sí, i per tal de no contravenir el bisbat ni el protocol eclesiàstic, no va fer pas missa. Després, alguns mitjans malintencionats digueren que “en Vilarrodona se contaban los votos mientras se hacía misa”, tot plegat semblant al NODO.

La imatge gravada del Virolai i el recompte de vots es va fer viral per la xarxa i Vila-rodona va tenir els seus minuts de glòria, que no celestial, des d’aquell temple cristià. Els mitjans, alguns amb bona però altres amb mala intenció, entrevistaren al mossèn. Finalment el capellà, veient com l’acusaven de coses que no són, va defugir més entrevistes capcioses. Tot i tot, la seva acció fou molt més cristiana que els cops de porra dels nacionals. Aquell mossèn va fer el que Jesús, es va saltar les lleis i per això fou condemnat. A molts bisbes no els va fer gràcia la seva intervenció protegint feligresos, urnes i vots. Cal recordar que l’any 2012 els bisbes espanyols varen condemnar els intents independentistes catalans. Ara, cinc anys després, els capellans catalans havien signat un manifest a favor del referèndum. Caldria preguntar-se qui tenia raó, si els superiors celestials o els d’arran terrenals. O dit d’una altra manera, ¿què hagués fet Jesús l’1 d’octubre? Si ens fixem en les dades històriques sorgeix quelcom molt revelador. Segons la Bíblia el Messies havia d’unir el seu poble per tal d’alliberar-lo del jou imperialista romà. Cal afegir que el nom de Jesús (Yeshú, Yeshu, Yeshua o Yehosuá) en arameu significava Yahveh salva, o el llibertador. I quan Jesús va entrar a Jerusalem damunt un pollí ho va fer per provocar als observadors sota un símbol messiànic del llibre de Sacaries: el rei arribarà a Jerusalem damunt d’un ase (Sacaries 9, 9-10). Tot aquell enrenou sols significava que Jesús venia en nom de Déu a combatre els enemics del poble, a lluitar contra l’imperialisme romà. Per aquesta raó la multitud el va aclamar cridant hosanna, paraula que significa salva’ns. El mossèn de Vila-rodona sols va fer això, salvar el poble d’un altre imperialisme, l’espanyol. Però els mitjans unionistes, tal com va fer Roma amb Jesús, el van titllar de revolucionari. Aquell capellà, potser sense saber-ho, va fer el que hagués fet Jesús l’1 d’octubre, ser un rebel amb causa. I del cert que Roma va detenir, acusar i assassinar a Jesús a la creu, condemna sols destinada als convictes per seditio, sedició, o per perduellio, alta traïció a l’Estat. Conclusió? Doncs que Jesús fou algú profundament nacionalista en contra dels altres nacionalistes al poder. En altres paraules, Jesús no hagués estat del PP sinó del Procés, i el mossèn de Vila-rodona va ser més de Jesús que els bisbes que anaven en contra del referèndum.