DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC. Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023). Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment és professor de Ciències Geològiques, vicepresident de la Societat Internacional de Geologia i Mineria, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària.

dimecres, 10 de gener del 2018

Rajoy un ignorant

Rajoy ignora a Catalunya

El Premi Príncep d’Astúries, Amos Oz, deia que és difícil odiar a un poble si llegeixes els seus autors. La pregunta és si Rajoy llegeix a doctes independentistes. A les escoles catalanes es fa llegir els clàssics espanyols per evitar el que passa amb la majoria dels conflictes, que neixen de la ignorància. Tot i així Rajoy no para d’esmentar el sentit comú en contra l’independentisme. Cal recordar que el sentit comú engloba molts prejudicis i no pas la lògica científica. En fi que el sentit comú d’en Rajoy és el menys comú dels sentits. Potser per això anomena radicals als pacifistes independentistes, els envia a la presó, o amenaça d’enviar més Piolins. En Rajoy no entén que els militars no tenen un ofici sinó dos, un de sagrat, protegir, i l’altre sacríleg, esbatussar. Les porres de l’1 d’octubre foren el comportament d’algú incapaç d’imaginar una solució. És a dir, un conflicte no s’acaba amb el primer cop de porra sinó amb un canvi de llenguatge. No obstant Rajoy despatxa el tema català parlant de democràcia tot i que l’1 d’octubre la va colpejar. La por és contagiosa però l’esperança també. I si les porres espeteguen, poble desarmat, poble escaldat - si vis pacem para castrum, quelcom buscat per Rajoy amb tota la provocació contra Catalunya. En fi, l’enfado de Rajoy amb Catalunya és la moneda dels ignorants. La malaltia de l’inculte és ignorar la seva ignorància. La barbàrie és atrevida però la saviesa prudent. Tot i així Rajoy intervé subtilment alguns mitjans per fer dubtar de la veritat però mostrant la seva derrota. No entén que el conflicte català no és qüestió de forces sinó de diners. Com deia Pericles guanya el que disposa de l’última moneda. En tal cas, i si Catalunya estigués implicant la recessió econòmica a Espanya, la cosa és molt simple, que Rajoy deixi marxar a aquesta autonomia del Reino de España. Quan un vaixell s’enfonsa tot mariner sap que cal fer, desfer-se d’un llast. Deia Josep de Calassanç que al bon mariner se’l reconeix en el moment de la tempesta. Alliberis de Catalunya i España irá bien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp