129. Museu de la Vila en crisi, demografia a l'alça

Durant el 1994 el preu del vi va tocar fons a Vila–rodona per pujar al següent. A més les fortes pluges durant la verema varen fer malbé part de la collita reduint-ne la qualitat. El 10 d’octubre, per exemple, una forta llevantada es va fer sentir per tot el Camp de Tarragona provocant la gaianada pertinent. Aquell dia la llum va quedar tallada a Vila–rodona i els pilons de l’antic pont restaren coberts per l’aigua (Gavaldà, 2010). Aquells aiguats però, s’enduien gran part de la brossa i pol·lució del riu. Molts venien de filtracions de granges i abocadors. Per aquella raó feia temps que es parlava de dues mesures. La primera obligar a depurar les aigües abocades al riu, i la segona clausurar l’abocador de l’antiga rasa oberta per al tren Transversal. I així, a mitjans de 1995 fou tancat aquell cúmul de brosses, runes i trastos eradicant les males olors, les filtracions i la presència de rates pels camps propers. Tot plegat era senyal que l’ecologisme, la cultura i la lògica anaven plegades de la mà. Però aquell àmbit cultural de Vila–rodona anava a patir un revés important. La seva seu, el Museu de Vila–rodona, estava en l’antic edifici de les monges propietat del Patronat Benet. El problema era que aquella finca no pertanyia per tant a l’Ajuntament. El consistori, i potser per evitar-se problemes futurs amb aquell patronat, va voler traslladar tot el Museu a un edifici propietat del poble. El projecte era fer-ho al vell edifici de la Societat republicana del carrer de les Hortes. Però la nova gestió de la col·lecció no va agradar a qui havia fundat, treballat i consolidat el primer Museu de la Vila. Al final aquells i Ajuntament no es van entendre i s’escindiren els seus interessos. L’Ajuntament, tot creant el nou museu, traslladà tota la col·lecció a la Societat, i els seus pioners construïren en poc temps una nova entitat cultural, el Centre d’Estudis del Gaià.

L’any 1996, any generós en pluges (721 mm), va néixer el Centre d’Estudis del Gaià amb seu al Casal de la Vila, però el naixement més sonat no fou aquell sinó l’origen dels nous nats de Vila–rodona. La majoria d’ells procedien de l’estranger en detriment dels locals. És a dir, que les primeres ordes de marroquins es començaven a notar clarament per la comarca ajudant al creixement del sector vinícola (Aguilar, 2013). Aquell 1996, per exemple, el vi va veure recuperat el seu preu. La causa d’aquell viratge de jornalers responia a les últimes millores econòmiques. Abans molts joves locals es feien pagesos, o peons durant la verema. Però durant els noranta aquell costum va començar a canviar davant les noves expectatives de formació i treball. Molts dels aborígens, i amb més formació educativa o universitària, van començar a desdenyar les feines del camp. Aquell dèficit de braços fou el que estava sent substituït per les gents del Marroc. Gràcies a allò, la tendència a perdre població iniciada l’any 1981 va capgirar-se totalment. Els marroquins, pocs o molts, formarien part del poble per sempre més.

Tot i aquell creixement de població, un 19 % de les cases restaven buides, i les que estaven habitades ho eren per poca gent. De mitjana a Vila–rodona hi havia unes 2,68 persones per llar. Cal pensar que durant el segle XVIII la mitjana havia estat de cinc membres, és a dir, el doble d’aquell 1996. Allò era senyal d’una nova tendència, la baixa natalitat de les famílies. Dues raons justificaven allò, la despesa elevada de tenir molts fills i la davallada de la mortalitat infantil. Cal recordar que abans del segle XX les parelles contrarestaven l’elevada mortalitat infantil amb un elevat nombre de nadons, una estratègia antiga i medieval que resultava altament contraproduent per a les dones. De fet la majoria d’elles morien per causes del part. Per tant ja fa dècades que estàvem davant un canvi radical d’estratègia demogràfica. Ara es tenien menys fills però amb més expectatives.

Aquell nou context de menys gent per llar, però més famílies, va potenciar la necessitat de nous habitatges. De fet, i com si d’un salvador es tractés, una nova política nacional anava a propiciar la construcció de moltes cases per Vila–rodona.   España va bien !!!!

Altres assistien a la Nit de Premis de Valls: