Geolodia 2024 – Tarragona Diumenge 12 de maig de 2024 PRATDIP, UNA VALL FRACTURADA - A la recerca d’un mite

 

Geolodia 2024 – Tarragona

Diumenge 12 de maig de 2024

 

PRATDIP, UNA VALL FRACTURADA

A la recerca d’un mite

 

 

 

Itinerari

 

09:00 Recepció de participants

9:30 Ermita de la Mare de Déu de la Roca, falles i taffoni

11:00 Mirador del castell de Pratdip, plecs i encavalcaments

12:30 Racó de la Dòvia, calcàries i oceans antics

14:00 Comiat de l’activitat

 

Autors: David Rabadà i Roberto Espínola.

ISSN: xxxx-yyyy (versió digital).

Col·lecció Geolodia.

Editada en Salamanca por Sociedad Geológica de España. Any 2024.

 

¿Què és el GEOLODIA?

 

El Geolodia és un conjunt d'excursions gratuïtes coordinades per la SGE, guiades per geòlegs i obertes a tot tipus de públic. El seu objectiu principal és mostrar que la Geologia és una ciència atractiva i útil per a la nostra societat. Així, i amb aquesta fita, cada província del país organitza el seu Geolodia el mateix cap de setmana. La Geologia és la quarta ciència experimental dels nostres currículums educatius amb la mateixa importància social i econòmica que la Física, la Química i la Biologia.

 

 

La vall de Pratdip

 

Dip en àrab vol dir llop, pel que potser aquesta localitat tingui molt a explicar del passat mitològic d’homes llops per la comarca, fins i tot en Percucho es va inspirar per a escriure una novel·la de vampirs a les seves Històries Naturals. La veritat és que la localitat de Pratdip simplement es troba enclotada en una vall al peu de la serra de Llaberia. Els seus voltants ens mostren multitud de falles i plegaments que afecten gairebé tot els materials de l’Era Secundària, l’Era dels dinosaures. Són centenars de metres de calcàries on hi veurem postals geològiques dignes de mil fotografies. Però a aquest fet cal afegir l’espectacularitat dels seus miradors i paisatges d’un cromatisme i formes molt singulars, sobretot si ens dirigim a les alçades de la serra de Llaberia.

 

 

La Serra de Llaberia està en l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya pel seu complex tectònic d’encavalcaments i plecs més la finestra tectònica més grans de Catalunya. Tot plegat configura una sèrie de cingles verticals que tallen molts relleus en taula i superfícies estructurals. Amb tanta calcària el modelat càrstic conté, entre d’altres, moltes agulles, coves, avencs, abrics i alguna roca foradada.

 

 

 

Geologia regional

 

La Serra de Llaberia esdevé el límit entre la Zona d’Enllaç i els Catalànids, on tot plegat forma part de la serralada Ibèrica. Aquestes serralades es van enlairar durant la compressió Alpina a inicis del Terciari, fonamentalment durant l’Eocè i l’Oligocè. Durant aquesta etapa es produïren gran quantitat de plecs i encavalcaments. Posteriorment, i finalitzada la compressió, parts del relleu van poder enfonsar-se durant el Miocè. Així es produïren moltes de les fosses i depressions del Camp de Tarragona. L’erosió i carst posteriors van venir força controlats per les litologies i les falles antecedents. Per exemple, i pels colls Roig i del Guix, amb argiles i guixos menys resistent a l’erosió, es va produir l’encaixament de rius provocant els espadats i planes de les Moles. Les falles també van fer que l’erosió i el carst treballessin amb major facilitat com el barranc de la Dòvia entre d’altres.

 

Cal destacar que hi han dues "klippes" a la regió, les més grans de Catalunya, que són gegantins encavalcaments on el seu nivell de desenganxament va lliscar per sobre de les argiles del Muschelkalk mig. Aquestes estan a Coll Roig i a Llaberia.

 

 

 

Ermita de la Mare de Déu de la Roca

 

En aquest punt tenim un gran mirador des de l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp, Baix Camp), que l'any 2022, i en la categoria de Monument Històric, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Des dels seus 294 metes d'altitud podem veure la serra del Montmell, la Musara, el Cap de Salou i Llaberia.

 

El nostre interès serà observar els conglomerats, gresos vermells i lutites de les anomenades fàcies Buntsandstein. Aquests sediments foren dipositats sobre un antic relleu procedents de l’erosió d’una gegantina serralada més gran que l’actual Himàlaia, la serralada Varisca. D’altra banda, i mirant cap a ponent, observarem diferents falles normals que tallen les calcàries del Muschelkalk dipositades al damunt dels conglomerats i gresos vermells. Són las falles produïdes després de la compressió Alpina.

 

Finalment, i pels gresos vermells del Buntsandstein, la meteorització, el vent i la gravetat, hi han excavat diferents tipus cavitats com els nius d’abelles i els taffoni. La disgregació del gres s’explica per diferents mecanismes que han alterat la roca com la dissolució del ciment de la roca, la formació de sals entre els grans de sorra i els cicles d'humectació i dessecació entre d’altres. Després el vent i la gravetat han fet la resta.

 

 

Mirador del castell de Pratdip

 

 

Si pugem a dalt del castell de Pratdip gaudirem d’una bona vista per entendre el paisatge objecte d’aquest Geolodia. Si mirem en sentit sud observarem molts plecs i encavalcaments que tallen el Muschelkalk i que formen part del feix de falles de Portalrubió-Vandellòs de direcció NE-SW. Si mirem cap a l’est tindrem la Serra de Cabrafiga on podem intuir la Falla de Pratdip. Al nord observarem el barranc de la Dòvia que se’ns obre als peus de la Serra de Llaberia. Gràcies a aquesta vall veurem molts estrats que van des del Triàsic fins al Terciari. I si mirem cap a ponent podrem dibuixar la discordança entre el Triàsic a sota i el Juràssic a sobre.

 

 

 

Racó de la Dòvia

 

 

Poc després del punt quilomètric 2 de la TV311, trobarem un trencall a mà esquerra on poder aparcar sobre el Cretaci calcari. Caminat per un sender en sentit la Roca de l’Àliga, arribarem a un mirador davant del barranc de la Dòvia. De nord a sud hi anirem veient els següents topònims i estructures. Primer trobarem el Tossal Gran amb un Muschelkalk superior sobre les argiles del Keuper. Després observarem la plana de La Miranda sobre una superfície estructural amb les calcàries del Cretaci. Allí mateix, i amb la seva forma d’esfera blanca, hi ha el radar meteorològic. Seguint en sentit sud ens trobem amb dos turons més o menys bessons anomenats Els Frares, un d’ells l’antiga Creu de Llaberia. Vindrà ara la punta dels Fornells, on a sota hi veurem un plec falla en calcàries del Juràssic. Tot seguit el Redon, un turó amb forma de cúpula sobre les calcàries del Cretaci. I ja poc després ens endinsarem per la vall de Pratdip amb un dit de Mediterrani al fons. A base també observarem un conjunt de pinacles en les calcàries del Juràssic, els anomenats cavall bernat. Entre aquestes i les calcàries del Cretaci hi van les argiles ferruginoses de la formació Utrillas que descriuen vessants suaus al ser més erosionables.

 

Tot plegat és un relleu tabular amb suaus plecs visibles gràcies a la vegetació escassa i típica de les zones altes amb domini de les calcàries. La presència de coves, abrics i processos càrstics al peu dels penya-segats es fa també evident. De fet, les abundants diàclasis entre les calcàries han potenciat el pas de l'aigua facilitant la dissolució del material. A per de Llaberia i serres del voltant s’hi localitzen molts fonts a base, sobretot quan les calcàries carstificades, i permeables, es troben amb nivells d’argiles, i impermeables, del Keuper o del Muschelkalk mig.

 

 

 

A esquenes del mirador cal destacar la presència de dues "klippes" de grans dimensions, la de Coll Roig i la de Llaberia. Aquestes estructures són grans turons testimoni del gegantí mantell d’encavalcant que va cobrir tota la regió. La majora dels materials dels encavalcaments són mesozoics, però alguns són del Terciari com les dolomies taulejades i calcàries amb “Praealveolina” de la serra de Llaberia, que afloren per la carretera de Coll Roig a Llaberia, i les calcàries massives de la serra de Llaberia presents al Racó de la Dòvia.

 

 

 

 

Bibliografia

 

COCA. E., ALCAÑIZ, N. & GUIMERÀ, J. 2001. Geozona 310. Encavalcaments de Pratdip-Llaberia i la Mola de Colldejou. Fitxa d ela Direcció General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya.

 

GUIMERÀ, J. 1988. Estudi estructural de l'enllaç entre la Serralada Ibèrica i la Serralada Costanera Catalana. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona.

 

GUIMERÀ, J. et al. 1992. Geologia (II). Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 p. Enciclopèdia Catalana. Barcelona

 

IGME 1978a. Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000, 2ª Serie. Full i memória nº. 471 (Mora d´Ebre). Inst. Geol Minero de España. Minist. Indústria. Madrid.

 

IGME 1978b. Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000, 2ª Serie. Full i memória nº. 472 (Reus). Inst. Geol Minero de España. Minist. Indústria. Madrid.

 

MATA, J.M. & SANZ, J. 2013. Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Camp i del Priorat: des del Coll Roig de Pratdip, a Pratdip, Colldejou, Torre de la Fontaubella i a Marçà. "Terra endins: revista de geologia". 362: 1-14. 

 

MELGAREJO , J. C., SALAS, R., CORBELLA, M. i QUEROL, X. 1989. Geologia del sector comprès entre el Massís de Garraf i els Ports de Beseit. in: Aspectes d´Història Natural de les Comarques Tarragonines (Botànica i Geologia). Segon Simpòsium sobre l´ensenyament de les ciències naturals. Tarragona.

 

RABADÀ, D. 2022. Evolució a la Terra. Universitat de Barcelona edicions.

 

SANTANACH, P. (Cord.) 1984-88. Història Natural dels Països Catalans. Volums de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

 

SERRA, P.R. 1982a. La Depressió de Valls-Reus i el seu entorn  in: L´Alt Camp: Marc Físic Marc Humà. Valls, Omnium Cultural, 297p.

 

SERRA, P.R. 1982b. Generalitats sobre la geologia de Catalunya   in: L´Alt Camp: Marc Físic Marc Humà. Valls, Omnium Cultural, 297p.