lunes, 15 de mayo de 2017

65. Vila-rodona i un capellà garrepa: La Trona tronada

Davant de la riquesa que l’església rebia del poble, i davant les seves obligacions d’aquella cap als seus vilatans, no fou estrany que el Comú de Vila–rodona demanés diners per a una reforma del tot necessària. Des d’època medieval que la primera construcció havia fet arribar un dels béns més apreciats per a Vila–rodona, l’aigua. La sèquia que així hi duia l’aigua des de Santes Creus passava per un punt que geològicament no parava de donar problemes. El punt negre s’anomenava la Trona. De sempre que les esllavissades i avingudes havien omplert el canal amb terra i còdols que periòdicament tallaven el pas de l’aigua. Buidar i reparar la sèquia havia estat una tasca repetida molts cops. Ja des d’inicis d’aquella construcció medieval que aquell problema sentencià el futur de l’obra. Però, per quina raó hi havia esllavissades tant sovint a La Trona?

La Trona avui dia és un meandre del Gaià que passa a peu d’un curiós i delator penya-segat. Davant del mateix hi queda ensenyorida un gran columna de terra coronada per un tap de roca. En geologia d’això se’n diu una dona amb barret o un pilar coronat, una estructura on la presència superior d’una roca més dura protegeix a la inferior de ser erosionada. Així, i passats milers d’anys, els voltants van sent rebaixats mentre el barret de roca va quedant cada cop més elevat respecte al contorn erosionat (Rubió, 2007). Però, com explica això la malastruga de la sèquia per la Trona? Si observem avui dia aquell pilar en detall ens adonarem del problema. A peu de la dama amb barret s’hi veuen materials esllavissats i remoguts procedents del penya-segat. És a dir, l’embat de les crescudes del Gaià en contra de la base d’aquell meandre van desfalcant la paret vertical provocant les esllavissades. Tot el mur ha esdevingut per tant una zona molt inestable que massa sovint ha farcit de sediments la sèquia i ha tallant el curs de l’aigua cap a Vila–rodona. El pilar coronat sols n’ha estat una peça més que va lliscar pendent avall des de dalt del penya-segat (Rubió, 2007). La sort de restar tapat amb un bloc de còdols de riu a sostre ha fet que resistís l’acció erosiva de milers d’anys. De fet si observem la part superior del cingle descobrirem el nivell dur de rocs que també corona el pilar de la Trona. En el futur tot aquell procés d’esllavissades continuarà amb les gaianades futures i la zona esdevindrà per mil·lennis inestable. En fi, mal lloc per fer-hi passar una sèquia.

Tot això ens porta a veure molt assenyada aquella demanda de l’Ajuntament de Vila–rodona. Calia reparar la Trona i assegurar-se el pas de l’aigua. Per allò el Comú va demanar diners al bisbe i al rector del poble. La construcció d’una mina per sota el cingle de la Trona era una excel·lent idea per acabar amb les baixades de terra al canal, tot i que seguirien sent terrenys inestables geològicament. Per tant es feia obvi que calia substituir la malmesa sèquia per un túnel que passés roca endins. El cost de l’obra, de més de 6000 lliures, no podia ser sufragat pel poble i vet aquí la demanda del Comú al rector i al bisbe. Per sorpresa dels vilatans el rector Vicenç Morer va decidir quelcom sorprenent i en contra les seves obligacions legals i cristianes, s’hi va negar. Allò no s’entenia, i tot i la insistència de l’Ajuntament, el nou rector va continuar negant-s’hi. Finalment el Comú en va redactar queixa per endegar accions legals. Però aquella no seria la primera queixa dirigida a mossèn Vicenç Morer (Santesmases, 2007). Una guerra entre un mossèn monàrquic i un Ajuntament progressista s’hi rostia a foc lent. Però no sols d’idees polítiques s’encendria aquella pira. Aquell mossèn va posar-hi molt de la seva part per tal d’enemistar-se amb els seus parroquians. De fet Vicenç Morer va desatendre les atencions cristianes del seus vilatans. Per exemple, en un ocasió va donar prioritat als seus càntics en detriment de les confessions dels seus feligresos. En altres passava d’ajudar a morir a alguns malalts. I per terme general massa sovint arribava tard a les seves obligacions eclesiàstiques, sense esmentar la falta més flagrant, un pecat mortal per a aquella fe catòlica. En fi, tot un escàndol que va provocar el rebuig dels ja pocs parroquians de Vila–rodona (Santesmases, 2007).

Amb La Trona pendent de reparació, sobrevingueren al poble unes febres misterioses. Corria l’any 1805 quan unes malalties gàstriques a Vila–rodona foren descrites pel Dr. Francesc Guasch. Ell les definiria com calenturas putridas, una malaltia que tenia un període d’11 a 14 dies on els afectats patien febre aguda, convulsions, inflors de ventre i fins i tot deliris. Com deia Josep Pla, les malalties són els viatges dels pobres. D’altra banda, i entre els afectats els sortien sovint unes taques morades a la pell. Les causes d’aquell quadre infecciós en foren la necessitat de consumir aigües corrompudes al mancar les de la sèquia de la Trona. S’hi afegia a allò la pobresa amb una alimentació desequilibrada. Eren moltes les famílies que passaven setmanes sense pa ni tall. Per aquella raó havien de menjar aliments vegetals crus amb alt risc de podriment. Tot plegat, aigües corruptes o aliments podrits, eren la causa dels cucs paràsits que provocaven aquelles febres. El fet més significatiu d’allò fou que entre les famílies benestants l’epidèmia fou molt minsa. De totes formes aquella infecció no va afectar a tot el poble. Dels 1574 habitants de Vila–rodona, un mínim de 200 la patiren. Tot i així la mortalitat de l’epidèmia sols deixà dues víctimes. En resum, tot allò fou una mostra del grau de misèria que patien la majoria de vilatans amb cases sense llits, jaç de palla al terra, molts paràsits, pitjors olors i condicions higièniques mínimes. El costum de dormir en llits elevats i amb matalàs de llana no estava estès durant aquella època i sols formava part de les famílies benestants. Com a molt els llits elevats tenien una màrfega farcida de fulles de panotxes de moresc sobre un somier de taulons. Aquell estil de mobiliari es mantingué fins poc després de la Guerra Civil de 1936. En fi que poc confort, pobresa i guerres formaven part del pa de cada dia. De fet una nova hostilitat estava a punt de començar.