La nova política de Felipe II marcaria
un viratge reaccionari en contra de Catalunya. Felipe II va desplaçar totalment
el seu eix polític i econòmic del Mediterrani a l’Atlàntic sense deixar que
Catalunya hi participés directament. Començà aleshores una decadència econòmica
catalana associada a algunes fams. La
llàstima fou que durant el 1560 ja havia arribat la solució a moltes de les
escassetats culinàries del segle, la patata americana. La ignorància i la
superstició la feren culpable de pestes, de bogeries sexuals i d’infeccions.
Així doncs el seu fàcil cultiu i el seu consum nutritiu va quedar per més
endavant. De fet aquells temps eren èpoques hermètiques a la cultura
estrangera. Fou en aquell any que es prohibí poder estudiar a Europa per no
rebre influències protestants calvinistes. La patata hauria d’esperar gairebé
dos-cents anys a omplir l’estómac de la majoria d’europeus i el protestantisme
encara més. Tot i així, i com es veurà, els pobres no se’n van estar tant de
temps.
Mentre la
patata era una desconeguda i el rei anava a oblidar el Mediterrani en pro de
l’Atlàntic, el Comú de Vila–rodona va aconseguir diners per a la reparació de
la muralla malmesa pel temps i per les guerres antigues. De fet, i des del 3 de
febrer de 1560, la Universitat podia cobrar quatre diners per lliure
barcelonesa de tota compra o venda dins del poble. Allò durà fins a gairebé
finals de segle. Però tot i enlairà de nou les muralles, aquelles no eren
immunes a una de les plagues més temudes, la pesta. Durant l’any 1564 aquella
va fer acte de presència escapçant una bona part de la població. Però com solia
passar després d’una etapa de crisis demogràfica, tres anys més tard, i a
Vila–rodona, va començar una corba ascendent suau dels baptismes. De fet prop el
1567 es donà una lleugera expansió econòmica i agrícola a Catalunya. Però tot i
aquella bonança, del quaranta al cinquanta per cent dels infants menors de cinc
anys morien. Aquell fet era normal des de l’Edat Medieval. Les causes eren la
manca d’higiene, la mala alimentació i la ignorància mèdica de les comunitats.
La principal causa de mortalitat infantil, com avui dia passa al Tercer Món,
era la diarrea. Per a un adult aquella afecció no significava un elevat risc de
mort, però per a un infantó la conseqüent deshidratació i febres el feien
víctima de les circumstàncies. Per aquella raó les parelles tenien tants fills,
per compensar l’elevada mortalitat infantil. Si més no així ho mostraven els
baptismes enregistrats de Vila–rodona del 1567 al 1591 (Comas, 2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari constructiu i per a qualsevol altra tema, ens veiem al camp