sábado, 24 de diciembre de 2016

9. ANY 1000 i els MIL·LENNARISTES ?

El canvi de mil·lenni

El pas al 2000 i 2001 varen revestir tota una epopeia història amb profecies de grans events. Algú podria pensar que quelcom semblant va passar al 1000 i 1001, però aquell canvi de mil·lenni va succeir sense pena ni glòria. La raó fou que el calendari actual, i referit al naixement de Jesús, encara no estava estès per Europa. De fet es feia servir un altre calendari on no hi apareixia cap canvi de mil·lenni entre aquells segles X i XI. Cal entendre doncs com es mesurava el temps en aquells temps. La tradició deia que Jesús va néixer el 25 de desembre de l’any 1, però aquella computació fou més producte d’una necessitat social que d’un rigor històric. Durant l’Imperi Romà les dates feien referència a la fundació de Roma, ab urbe condita, abreviat, A.U.C., però durant el segle VI aquell imperi ja no existia i calia per tant un altre calendari sota la nova perspectiva cristiana. Fou el de Papa Joan I qui va ordenar a un abat un nou calendari que s’ajustés al naixement de Jesús, però primer problema, ningú sabia quan aquell ho havia fet. Dionisius Exiguus, el nostre abat, va fer el que va poder cometent grans errors aritmètics.

El primer error fou situar el part de Jesús en el 754 A.U.C., quelcom contradictori ja que segons els evangelis, Jesús i Herodes coincidiren en el temps. Paradoxalment aquell rei, Herodes el Gran, va morir el 750 A.U.C., és a dir quatre anys abans del naixement de Jesús, el 4 a. C. Per tant, o bé els evangelis erraren situant en la mateixa època a Jesús i Herodes, o l’abat no s’adonà d’aquella contradicció.

El segon error de Dionisius fou assignar l’1 de gener de l’any 1 al dia quan Jesús fou introduït en societat, és a  dir la seva circumcisió o Aliança amb Déu, la berit jueva. Aquell ritus el solia fer el pare per tal de reconèixer el fill com a seu uns 8 dies després de néixer. Restant aquells 8 dies a l’1 de gener del 754 A.U.C., s’obtenia el 25 de desembre del 753. Casualment aquella mateixa data corresponia al naixement de un déu pagà que la majoria dels primers cristians venerava, Mitra. Cal afegir que l’església catòlica d’aquells temps desitjava integrar com seus totes les pràctiques paganes. Però independentment que es volgués o no assimilar el naixement de Mitra amb el de Jesús, el 25 de desembre es trobava altre cop en contradicció amb els evangelis. Els pastorets que adoraren al nen Jesús dormien al ras, cosa difícil durant l’hivern mediterrani. O els evangelis es confongueren o Dionisius tampoc s’adonà de la paradoxa.

Però el tercer error de Dionisius fou la falta d’aritmètica producte de la seva època. El nostre abat decretà que en el mateix moment de néixer el Natzarè ja havia passat tot un any, és a dir, no hi havia hagut any zero. Al posar que Jesús va néixer l’1 de gener de l’any 1 implicava que entre el 753 i el 754 A.U.C. no transcorregué un any, sinó dos. En altres paraules, que de l’I a. C. (753 A.U.C.) es passava directament al I d. C. (754 A.U.C.) sense passar pel zero. Quan algú neix té 0 anys i passat un any compleix el seu primer aniversari. Jesús fou a l’inrevés, fou un miracle, i tot just ser parit ja estava a l’any 1. És a dir, que celebraria el seu primer aniversari el II d. C. Però la culpa d’aquell error d’aritmètica no fou del tot del nostre abat. En aquells temps es feien servir els números romans i no pas els àrabs amb el zero. De fet la difusió del zero no va succeir fins a principis del segle XIII. Ho feu possible el llibre Liber Abaci del 1202. El seu autor, Leonardo de Pisa, més conegut com Fibonacci, va començar a estendre el concepte del zero que Dionisius no coneixia. Ell, Fibonacci, va ser qui va difondre per Europa el sistema decimal indoàrab amb el zero entre els seus números. Per tant Dionisius desconeixia el concepte zero durant el seu segle VI i va fer el que bonament va poder. Però aquell error matemàtic va suposar que tots els posteriors canvis de segle o mil·lenni fossin sempre un any més tard. El segle II començaria en el 101 i no en el 100, el III en el 201 i no en el 200, i el segon mil·lenni no seria en el 2000 sinó en el 2001.

Descrits els errors i paradoxes de Dionisius en el seu calendari arribem a les següents conclusions. Primera, que no sabem quan va néixer Jesús. Segona, els canvis de segles i mil·lenni son arbitraris. I tercera, no en tenim ni idea de quan celebrar cap canvi de mil·lenni. Cal afegir que en aquelles èpoques sols els notables registraven les seves onomàstiques i el Natzarè pertanyia a una família molt modesta. Sense el costum entre las classes humils de celebrar aniversaris, i amb un Jesús sense informació del seu primer passat, ens hem quedat desvelats, i sobretot sense les espelmes del seu aniversari. Tot allò fou conseqüència que el calendari de Dionisius no estava estès per Europa. Davant aquella manca de consens la gent vivia amb múltiples calendaris. Vet aquí per quina raó el canvi de mil·lenni entre els segles X i XI no va implicar cap mena de por numèrica. Cal aquí recordar les profecies d’hecatombes i destruccions que mai no varen succeir entre l’any 2000 i el 2001, quelcom que ens porta a una clara conclusió, a ignorar als mil·lennaristes en el 3000 i 3001. Ara toca tornar a les conspiracions que es cuinaven per Vila-rodona.