6. VILA-RODONA REPOBLADA?

Però per a consolidar les ocupacions i defensar-les dels ofesos sarraïns calia que aquells territoris romanguessin ben poblats. Vet aquí perquè el 17 d’abril de 974 el Bisbe Vives de Barcelona, amo del terme de la futura Vila–rodona, va fer una crida per tal d’atraure pobladors que colonitzessin la vall del Gaià. En aquell sentit donà la carta de poblament dels territoris d’un castell a llevant de Vila–rodona, el Castell de Montmell. Amb la finalitat d’animar i facilitar el poblament concedia tota mena de llibertats, privilegis i drets per als agosarats que s’establissin més enllà dels límits de la castellania. Així per exemple, el bisbe es comprometia a eximir d’impostos, càrregues i censos a aquells pobladors. Òbviament l’amenaça sarraïna estava ben a prop i las ganes potser no s’ho valien. Conseqüentment la oferta no va tenir massa èxit i el terme va continuar amb una població dispersa i escassa. Cal aclarir que les terres en oferta no es feien extensives als topònims de Villam Ardidam (Vilardida), l’orta d’Abrahim (Bràfim) i vila Rotunda (Vila–rodona), senyal que aquelles localitats ja estaven ocupades sense estar regides per senyors feudals. Això explicaria la venda que un tal Calabuig, i el seu germà Guadamir, van fer de terres del terme de l’actual Vila–rodona entre el 960 i el 990. Ja el cognom Guadamir podria indicar un origen sarraí d’aquell propietari. Però aquell fet indicava que les terres ja tenien amos abans de la ocupació comtal, o del permís de poblament del bisbe de Barcelona.

La venda de Guadamir va consistir en el Castell de Castellvell de la Marca més les seves terres. Aquelles incloïen els actuals termes de Vila–rodona i Vila Ardida (Miquel, 1997). El comprador era un tal Sendred del qui no en sabem res més. El que sí quedava clar durant aquella època era que l’ocupació comtal s’hi havia imposat edificant més i més castells per la comarca. En foren exemples el de les Destres (959), l’Albà (977), Celma (977) i Cabra (980). Sota aquell context de domini comtal sobre la comarca, i en l’any 977, el mateix bisbe Vives atorgà les terres de l’Albà a favor de Guitard de Miradell sota un nou intent de repoblament. En elles s’hi incloïen molins, recs i esglésies, senyal altre cop d’un poblament anterior. Però en aquelles èpoques no tenim encara constància d’un poble estable a la localitat de Vila–rodona ni de cap castell que en fes de nucli de poblament, com a molt potser hi havia una torre de vigilància davant les incursions sarraïnes. El que sí existia prop d’allí era el que esdevindria el centre de poder més important de la comarca, el Monestir de Santes Creus.